Serafí Pitarra
Las carbassas de Monroig
Comèdia en dos actes, en vers i en català del que ara 's parla
PERSONAS
MUDENTA
Donya Francisca Soler.
MACARIDonya Fermina Vilches.
ANTÓNDon Lleó Fontova.
JOSEPHDon Joseph Clucellas.
MANELDon Aciscle Soler.
D. ENRIQUEFrancisco Puig.
PACHORRADon Juan Bertran.
UN SOLDATM. Moleras.
UN CAPELLÀN. Bigorria.
UN MOSSON. Janer.
Acte primer
Lo teatro representa 'l menjador d'una casa de pagés; eynas, sants de
paper clavats per la paret, una taula per menjar, cadiras, un ventall dels
clavats al sostre, per las moscas, un cercol de bota ab corda de espart,
penjat, ab pans de sis lliuras, tomaquets y cebas per tot ahont pugan
adornar.
Escena I
ANTÓN y MUNDETA
(Figura que acaba de brenar Antón, beu un trago, y Mundeta fa flors.)
ANT. Bona l' hem feta,
Geroni!
¿Y 'ls pots gosar dí que no?
MUN.May paraula li he dat jo...
ANT.Faràs molt mal.
MUN. Que, 'm perdoni.
ANT.No li has donat may paraula;
pero erats molt criatura
quant tú anavas a costura
y ell anava encara a l' aula,
que jugavau tots dosets
ja per qui a fé cou dinar,
ja anant al bossch a buscar
pinyons y nius d'aucellets;
quant vas baixà a Barcelona,
ell y en Joseph ¡vaya uns plors!
Per çó es que ara tots dos...
MUN.¡Donchs a mi tant se me 'n dona!
ANT.¡Ah qué 'n tens de pardalets! (Cremat.)
'T creus sé una gran pubilla,
y |
 |