Serafí Pitarra
L'últim Trencalós
Llegenda romántica del sigle XI no premiada en los Jochs Florals, escrit,
en vers y en catalá del que ara's parla
3ª edició ilustrada ab ninots de'n Ñapus
Serafí Pitarra
La cita
Que haya un buñuelo más, qué
importa al mundo? J. E.
La una, crech que tocava,
de la nit: trista quietut
sobre tot lo mon reynava
y 'l cel tant núvol estava
que semblava un drapot brut.
La lluna á pesar d'aixó,
treya 'l nas per una escletxa,
y la contemplava jo,
com tallada de meló
que 'm vaig menjá en certa fetxa.
Lo seu disco il·luminava
un jardí tot plé de flors,
ahont un jove 's passejava,
tan hermós ¡ay! que semblava
lo mateix deu dels amors.
Era d'espart son cabell,
y á son semblant bastant flach,
paregut al de un anyell,
donava un aire molt bell
una boca com un drach.
Lo seu nas plé de berrugas,
de granots y d'ulls de poll,
semblava un nap plé d'orugas,
y encorvat com las tortugas
ensenyava molt poch coll.
Lo vestían de senyó
uns pantalons de lanquins,
leviteta, xich xapó
y com mitjas al garró,
portava blanchs els botins.
Tot passejantse xiulava
y sens tenir cap xiulet,
puig clarament se notava
que 'l seu llabi ho refilava,
estrident, agut y net.
De xiulá 'l cansá l'empleo,
y ab veu tant escanyolida,
cantant va buscá un recreo,
que si ' |
 |
CATALAN -other works by Author -
