Oscar Wilde
EL ROSSINYOL I LA ROSA
*******************
-Ella em va prometre que ballaria amb mi si li portava roses vermelles -s'exclamava el jove estudiant-. Però no n'hi ha ni una, de rosa roja, al meu jardÃ.
Des del seu niu, en una branca de castanyer, el rossinyol el va sentir i, consirós, va mirar al seu voltant tot estranyat.
-Ni una, no n'hi ha, de rosa vermella en tot el meu jardà -cridava el jove estudiant mentre els seus bells ulls s'omplien de llà grimes-. Ai, de quines coses tan petites depèn la felicitat! He llegit tot allò que els savis han deixat escrit i conec tots els secrets de la filosofia només perquè, al capdavall, la meva vida sigui ben dissortada per la manca d'una rosa vermella.
-Vet aquà un veritable enamorat -va dir el rossinyol-. Cada nit he refilat per ell sense ni tan sols conèixer-lo. Nit rere nit he explicat la història d'aquest jove enamorat als estels i vet aquà que ara el veig. Els seus cabells són foscos com la poncella del jacint i els seus llavis tan vermells com la rosa que desitja, però la passió ha deixat en el seu rostre la pal·lidesa de l'ivori i en el seu front hi ha les marques del dolor i de l'aflicció.
-Demà a la nit el PrÃncep celebra un ball -mormolava el jove estudiant- i hi haurà la meva estimada entre els convidats. Si li porto una rosa vermella ballarà amb mi fins que llostregi l'alba i repenjarà el seu cap damunt la meva espatlla; la podré tenir entre els meus braços i la seva mà restarà dins les meves. Però com que no hi ha roses roges al meu jardÃ, hauré de seure tot sol -es ...
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Go to begin of the document
Go to previous page
Go to next page
Go to the end of document
